“Anomenar un sentiment, una impressió, és reduir-los —expulsar-los. Però de vegades els sentiments són massa intensos: passions, obsessions. Com l’amor romàntic. O la pena. Llavors és precís parlar, o explotaríem.”

Susan Sontag, 1964.

L’arxiu del desig s’obre com un ritual íntim a través de l’experiència del cos. De la paraula. El silenci. I la potència de la tendresa. Un murmuri compartit on les participants puguin explorar i expressar la seva relació amb el desig, la feminitat i la corporalitat, mitjançant exercicis guiats de creació poètica, moviment i improvisació física. La desconstrucció de tot allò que hem heretat, que ha romàs ocult entre els marges, i que ara es posa al centre des d’una mirada política i sensible per qüestionar les estructures vigents. El desig neix de l’excés? O de la falta? És un dret o un privilegi? Es pot sentir sense anomenar-lo o explotaríem? A partir d'aquestes pràctiques, es construirà un arxiu simbòlic de textos, imatges i petits fragments audiovisuals que formaran part de la peça Féminin, féminin. A Càrrec de Paula Erill Roig. 

Fotografia de: Laia Nogueras.